Hans Werner Henze

Hans Werner Henze

Biografia
Naixement	1r juliol 1926 Gütersloh (Alemanya)
Mort	27 octubre 2012 (86 anys) Dresden (Alemanya)
Sepultura	Laci
Formació	Universitat de Heidelberg
Activitat
Lloc de treball	Colònia Marino
Ocupació	compositor, director d'orquestra, compositor de bandes sonores, professor d'universitat, musicòleg, músic de jazz, pedagog musical
Ocupador	Hochschule für Musik und Tanz Köln
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Acadèmia de les Arts de l'RDA Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia de les Arts de Berlín Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Òpera, simfonia, música vocal i música clàssica
Moviment	Música clàssica del segle XX
Professors	Josef Rufer i Wolfgang Fortner
Alumnes	Jörg Widmann
Instrument	Piano
Segell discogràfic	Deutsche Grammophon
Obra
Obres destacables The English Cat (en) Gisela! (1952) Boulevard Solitude (1960) Der Prinz von Homburg (1968) Das Floß der Medusa (en)
Premis
(2010)  doctor honoris causa pel Royal College of Music (2000)  Praemium Imperiale (1998)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1997)  Medalla Hans von Bülow (1995)  Musikpreis der Stadt Duisburg (1990)  Premi Ernst von Siemens (1983)  premi Bach de la ciutat lliure i hanseàtica d'Hamburg (1958)  Premi d'art de Berlín  Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya  Cavaller de la Legió d'Honor  Deutscher Tanzpreis (en)  Premi Musical de la Societat Filharmònica Reial
Descrit per la font	Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Хенце Ханс Вернер) Obálky knih, The New Grove Dictionary of Music and Musicians

Hans Werner Henze^[1] (Gütersloh, Westfàlia, 1 de juliol de 1926 - Dresden, 27 d'octubre de 2012) fou un compositor alemany de música clàssica del segle XX que va destacar per les seves òperes, ballets i simfonies.^[1]

Henze era ben conegut per les seues conviccions polítiques d'esquerra.^[2] L'any 1953 va deixar Alemanya i es va instal·lar a Itàlia a causa de la intolerància del seu país envers la seua homosexualitat i el marxisme. Membre del Partit Comunista Italià, va dedicar obres a Ho Chi Minh i al Che Guevara, i va passar un temps com a professor a Cuba, però finalment es va desil·lusionar amb Castro.

La seva música és extremadament variada pel que fa a l'estil, gaudint de diverses influències; serialisme, atonalitat, música àrab, jazz, i les tradicions musicals alemanya i italiana.^[3]